domingo, 25 de julio de 2010

"No nem be"


Acabo d'arribar de La LLacuna, després d'un bon cap de setmana gaudint de la bona companyia dels amics i d'una temperatura mes que agradable, que de cara a suportar la xafogor pròpia de l'época a Barcelona no pot ser mes que considerat com una teràpia. Em queden dues setmanes per a encetar les desitjades vacances i per tant soc del parer de tornar ben aviat després del dinar de Diumenge, ja que com mes hores passen mes dura es la decisió de tornar a Barcelona.

Es per això que cap allà les 16:00 h he fet la bossa i carretera i manta cap la ciutat Comtal. En poc menys d'una hora i quart m'he plantat a la Diagonal i com que anava sol i per tant no havia de fer cap parada obligada per deixar tal o cual amic, he decidit baixar pel carrer del Club de Polo per anar a buscar Av. Madrid. A les hores amb la majestuosa silueta d'un Camp Nou mut a l'horitzò he vist que a ma dreta hi havia 4 cotxes de Mossos d'escuadra i un de la Guàrdia Urbana, he pensat ... un control? ... res mes lluny de la realitat. Just darrera els cotxes i paralela al mur del Club de Polo, una cua tremenda de jovent a l'espera de que obrissin portes a la Discoteca de mes abaix. Als meus temps allò era una franquícia de Chic (fa molts anys d'això). Ara resulta que es una discoteca d'aquestes que anomenen "llatines" i per la dotaciò policial desplegada no deu ser massa recomenable. M'ha sobtat veure una munió ingent de canalla d'entre 18 (potser soc una mica ilús) i 25 anys, tots ells sud-americans. Es barrejava l'estética Hip-Hop amb el que podríem dir estandar i això si, les noies, practicament totes amb uns talons de vertigen, embotides en uns vestits ben arrapats i faldilles podríem dir ... "escasses" (si si s'en anaven els ulls haig de reconexer la debilitat ... es el que te no ser dubtos!).

Allò semblava un carrer de Quito, Bogota o La Paz.

No tinc cap tipus de problema en que a la nostra ciutat gent de diverses entnies, cultures, nacionalitats etc ... s'hi apleguin a la busca d'una bona oportunitat o un futur millor, moguts per qualsevol motivació personal que tant a ells com a la ciutat els fagi creixer i prosperar, però penso que alguna cosa no cuadra quant hi ha d'haver locals tant marcadament "xenòfobs" amb l'agravant que la mitjana d'edat que jo calculo que podria extreure's de la mostra vista no superaría els 22 anys.

Aquests nois son els qui en teoria han de solidificar l'integració dels seus pares, els que han de formar part de ple dret de la vida de la ciutat en un futur. Exemples com el que jo he vist avui no van en aquest sentit.

El que molts utòpics sentenciaven com la gran Barcelona de la Multiculturalitat salta pels aires amb circumstàncies com aquesta. Y es que es vulgui o no, els trets culturals i l'orígen marcan e interrelacionen.

Qui em coneix sap que no crec en l'idea d'una ciutat abocada a una multiculturalitat extrema. On molts hi predica'n progrés jo hi veig decadència (i no es por al nouvingut, sinó respecta per allò que es propi). Jo penso que una ciutat a de tenir una personalitat pròpia, un tarannà que arrastri al qui s'hi apropa i la pren com a seva. Si anem cap una ciutat on hi hagi compartiments estancs, on hi hagin locals per a llatins, locals per a "autòctons", locals per a orientals, locals per a musulmans etc... penso que anem a un fracàs de ciutat amb un horitzò marcat pel conflicte i l'intolerància.

"No nem be" i petits detalls com aquests penso que son molt clarificadors i haurien de fer saltar les alarmes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario