El proper dia 10 de Juliol a les 18:00h hi ha convocada la Manifestació de resposta a la sentencia del Tribunal Constitucional vers la proposta de nou Estatut per a Catalunya. La mobilització, sota el meu entendre, no ha de ser únicament per fer pales la defensa d'aquest estatut, jo no vaig votar a favor donç fa temps que penso que el camí cap un estat propi passa per un altre dressera, sinó que ha de ser una mostra d'orgull i dignitat per part de tot el poble Català.
Ara es moment de prendre posició ;
O caixa o faixa.
No ho dic en sentit violent, sinó que penso que al marge d'ideologíes polítiques, es moment de refermar-se com a poble. No val en dir ... soc Català! ... ara hi ha que fer de Català. Des-de el seny, hem de demostrar que no podem seguir amb aquestes regles de joc que ens ofeguen lentament com a poble, em de provocar que els qui ens continuen oprimint, es treguin la careta i demostrin a tot el mon, que els intolerants son ells. S'ha de practicar l'inssubmissiò vers la constitució Espanyola, s'ha de provocar que tot el mon vegi que uns manguen les cordes i nosaltres hi som lligats i fins hi tot en un exercici de cinisme pervers, som nosaltres mateixos qui paguem el cost d'aquesta mordassa. Però això ho ho em de fer tots els Catalans junts ... qui no s'hi apunti ara no s'està guanyant la ciutadania del nostre país, i per a mi queda totalment fora de joc.
Visca Catalunya Lliure!
estic d´acord amb l´article pero després de llegir això segueixo sense entendre com pots voler que guanyi la roja sent tant català,el fet de que juguin jugadors del Barça no vol dir res,es un sentiment i jo quan veig jugar España no em batega el cor,no sento odi pero si indiferència i si vull que perdin es més per l éntorn que l´envolta(que no ens permet tenir la nostra propia selecció)que no pas pels jugadors(encara que pel killo Ramos sí).
ResponderEliminarJo si els partitis de pàdel m´ho permeten i hi ha algù qie pugi i baixi del poble potser si que vagi a la mani,el païs ha d´estar unit i fer-nos sentir tot i que soc partidari de que no es logra res a les manis i sí als despatxos.
Endavant amb aquest blog ulé,saludos cordiales!