Garras Humanas

Una icona molt particular.
Un artista AMB MAJÚSCULES.
Bufó, actor, provocador, un animal d'escenari que tant es cantant (Orquesta Mondragón), com presenta i dirigeix una programa de culte a la ràdio (El tren Azul), fa col.laboracions com l'inigualable "El Cuarto Hombre" (La bola de cristal), o broda personatges al cinema com un Conde Duque de Olivares grotesc i genial (El Rei Pasmado).Es veritat que te les seves misèries, no o nego, però no mes que d'altres que potser passen per la vida com a exemples a seguir.
Fugin dels èxits populars com "Viaje con Nosotros", "Caperucita Feroz" o "Ponte la peluca", aquí teniu una mostra d'un Gurruchaga en la seva màxima expressió. Es una actuació de mitjans dels anys 80 on Gurruchaga mes que cantar (playback decarat), interpreta gestual-ment la canso sense necessitat d'atrezzo i decorat.
Garras Humanas es un single dels 80 que ens evoca les pel.licules de terror de la RKO dels anys 30.
En concret fa referència a les pel.licules de Lon Chaney Sr. i Lon Chaney Jr. (El hombre lobo) y a la vegada fa un homenatge a la maleïda pel.licula Freaks (La Parada de los monstruos).



Yo perdí mis brazos y perdí tu amor !!! ... quin desgraciat, se'ls talla per la seva estimada i ella va! ... i fot al camp amb un domador !!! ... SIEMPRE PERDIENDO !!!

Peret en Alemania ... artista!

Acabo de trobar aquesta perla que no puc mes que compartir amb tots vosaltres. Es tracta de l'actuació de Peret a un concert benèfic contra el racisme cel.lebrat a Alemanya. La plaça no es precisament fàcil ni molt menys i per això penso que es un perfect exemple del que en teatre s'anomena "tablas". Es igual qui hi hagi a la platea, es igual quines siguin les circumstàncies, quan un es artista o es i o serà sempre.Artista i públic en aquest cas, tenen la dificultat evident de l'idioma, però la màgia apareix i tot de cop encaixa.Elimineu els vostres prejudicis,tópics i clisses i observeu com un artista omple un escenari únicament amb la seva veu, la seva mirada i una guitarra.

Olé Peret!

Bon día, bona nit i per molts anys.

Avui comença una nova aventura. Avui comença un nou espai de comunicaciò entre aquí el que suscriu i el mon mes enllà de la xarxa. Son dos anys compartint espai amb els amics de embolica que fa blog, amb els que continuarem la colaboració, però faltaba alguna cosa mes personal. Avui neix "lucha, pelea e ilusión", avui neix una nova conectivitat amb tots aquells a qui us pugui interessar el que el meu cervell cavila.

Com el día de Reis, plé de joia amb els regals a punt per ser entregats, així comença aquesta aventura

No hi ha una temàtica determinada, ni una línea "editorial" preestablerta. Honorarem als renaixentístes i dins del capdal modest dels coneixements adquirits, tractarem de dir la nostra sobre variades temàtiques a l'hora que tractarem d'aprofitar per a vessar tot allò que un pensa i vol compartir, ja sigui trascendent o banal.

Aquest escrit inicial no es mes que una carta d'intencions i poc a poc però amb regularitat anirem fent vía.

El primer post en Català, no podía ser d'altra manera, però això no marca una tendéncia inamovible, per tant aniran apareixent les entrades tant en Català com en Castellà, segons dicti la temàtica o surti simplement a l'hora d'escriure.

Quina joia la posibilita de dominar dues llengues.

Salut i peles.