Acabo de trobar aquesta perla que no puc mes que compartir amb tots vosaltres. Es tracta de l'actuació de Peret a un concert benèfic contra el racisme cel.lebrat a Alemanya. La plaça no es precisament fàcil ni molt menys i per això penso que es un perfect exemple del que en teatre s'anomena "tablas". Es igual qui hi hagi a la platea, es igual quines siguin les circumstàncies, quan un es artista o es i o serà sempre.Artista i públic en aquest cas, tenen la dificultat evident de l'idioma, però la màgia apareix i tot de cop encaixa.Elimineu els vostres prejudicis,tópics i clisses i observeu com un artista omple un escenari únicament amb la seva veu, la seva mirada i una guitarra.
Olé Peret!
No hay comentarios:
Publicar un comentario